Els plats preparats, una amenaça per a la dieta mediterrània

Espanya menja cada vegada menys peix fresc (un 15,6% menys per persona l’últim any) i també menys carn (un 12,7% menys). Són dues realitats que porten a una trista constatació: "Ens estem allunyant cada vegada més de la dieta mediterrània", avisa Purificación González, subdirectora general de Promoció d’Aliments d’Espanya. A més d’aquests dos indicadors clau, González considera que hi ha altres factors que confirmen el declivi. "Dediquem menys temps a cuinar a casa i a preparar les elaboracions, mengem cada vegada més de plat únic i a les nostres neveres han entrat productes exòtics que estan modificant els costums de tota la vida", remarca la tècnica del Ministeri d’Agricultura.

"Els plats preparats que comprem als supermercats –va indicar González–, així com els snacks dolços i salats i el menjar ràpid" són entre els principals causants d’aquest abandonament de la cuina tradicional a Espanya, segons va quedar reflectit al Congrés de la Dieta Mediterrània, celebrat al març a Barcelona, dins del marc de la fira Alimentaria. Els afectats per aquesta tendència, des de pescadors i ramaders fins a la indústria transformadora, reclamen mesures urgents per reflotar el consum i insisteixen, de moment sense cap èxit, que s’elimini l’IVA a aquests productes, com s’ha fet ja amb alguns aliments bàsics i com es va acordar el mes de gener passat amb l’oli d’oliva.

L’oli d’oliva, clau

"Què és el s’entén per dieta mediterrània i què no ho és?", es va preguntar, en aquest mateix fòrum, Licia Iacoviello, directora del Departament d’Epidemiologia i Prevenció de l’Istituto di Ricovero i Cura a Carattere Scientifico (IRCCS). "És un model que es caracteritza per un consum moderat de carn i de peix, així com de ferments lactis. També inclou una aportació mínima de cereals processats i de verdures cuites de manera tradicional, sempre subjectes a la temporalitat i a certes tradicions culinàries", va afegir l’experta, que va remarcar el paper clau que té en tot això l’oli d’oliva, "fonamental en l’aportació de greixos saludables". I "el vi, consumit amb moderació i durant els àpats".

El problema, segons va constatar la investigadora italiana, és que gairebé al mateix ritme al qual les empreses que fabriquen plats preparats van registrant augments de vendes anuals –a Espanya, entre el 2022 i el 2023, la pujada va ser d’un 2,9%–, està decaient també l’hàbit de cuinar a casa.

La soja, el tofu, la quinoa, l’alvocat i les dietes estrictament vegetarianes "no són dieta mediterrània", va afirmar. Però no només això, va prosseguir Iacoviello, "menjar a l’estil mediterrani inclou una sèrie de qualitats, de rituals, de símbols i tradicions, pel que fa a la manera en què s’elaboren i conserven els aliments i, sobretot, al consum compartit dels plats", va afegir. "Menjar junts és la base la identitat cultural mediterrània, l’intercanvi social del menjar... I això és una cosa que ara estem deixant de fer", va lamentar la investigadora italiana.

Creixement de doble dígit

Amb més de 50 propostes diferents, l’empresa Ametller Origen ven cada any més de cinc milions d’unitats de plats preparats. "És una categoria que cada any creix a doble dígit i que va sumant nous consumidors i més recurrència", explica Repòs Herrera, responsable de producte de la cadena, que elabora bona part dels seus plats a l’obrador que té a Olèrdola (Alt Penedès) i que es preparen "sempre sota criteris saludables", insisteix Herrera.

Els productors d’aquestes noves gammes de plats preparats, a les quals s’han sumat grans supermercats com Mercadona i Carrefour i magatzems com El Corte Inglés, fan un salt qualitatiu respecte a les pizzes ultracongelades o les amanides envasades i amanides amb maioneses i salses diverses. "Són plats cuinats al microones o al vapor i que cobreixen les necessitats energètiques d’un dinar o sopar, i que es recomana que s’acompanyin d’una peça de fruita o d’un iogurt com a postres", asseguren des d’Ametller Origen.